Mentre els meus companys de bloc “Tornarem a lluitar” eren enviats a Linyola a cobrir la informació del concert de la Troba, jo em vaig decidir a dirigim a la capital on es disputava el partit Catalunya- Argentina.
A les 3 i mitja de la tarda el Joan, la Mireia i l’Oriol, van passar per casa a buscar-me i enmig d’una conversa del futur de l’equip de l’Alcoletge i música de fons, començar el meu viatge cap a Barna.
En arribar, i com tota persona no acostumada a la gran ciutat em va envair un estrès que per sort en arribar al camp nou em va desaparèixer, allí havia quedat amb l’Anna i la Laura que van aparèixer amb un bon grapat de diaris per repartir a la gent que anava al partit. La seva predisposició per acabar-los de repartir va anar disminuint fins que van acabar per tirant mes de la meitat, al veure que la gent molts ja el tenien, i els altres n tenien massa interès en els pamflets.... encara que elles van posar tot el seu empeny. jeje
Abans de començar el partit vam anar a escoltar el Miquel del Rock que era un home gran, amb guitarra que tocava les cançons catalanes de sempre, allí també i rondaven els peres i pomes que per cert han tret samarreta al mercat, model únic i exclusiu am una butxaca per col·locar els cubates, cosa indispensable com tothom sap en una samarra.
Pel que fa al partit, Catalunya va plantar cara a una de les millors seleccions com és Argentina, ja que només vam perdre per un gol i a més, per mala sort, de rebot.
Al acabar el partit ens vam dirigir a l’altra banda del camp on una munió de seguidors d’Argentina continuaven la festa i mentre ens dirigíem cap allà la Laura, el Joan, l’Anna i en Jordi van ballar una polca en el túnel, que van aconseguir que la gent s’arreplegués al nostre voltant i quan van acabar es posar a aplaudir.
Ja en camp enemic, vam brinca i saltar amb els argentins que tenen molta festa fins que van fotre’ns fora el de seguretat. Els aficionats argentins es van portar força bé i no va haver-hi incidents de cap tipus.
Quan érem fora es va partir el grup uns van marxar a la patum i els altres vam anar a sopar i després a “l’ovella negra” i a un pub que es diu “com tu”.
L’endemà em vaig aixecar, tard com de costum, tot i els esforços del despertador en fem llevar aviat, cosa que no li vaig consentir i ja al capvespre vaig abandonar la capital aquet cop en un sentiment de resignació i amb ganes de tornar-hi.
Alex Clivillé
Corresponsal bloc “Tornarem a lluitar”
Camp Nou
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
osti alex! si k t'ho has pres enserio aixo d ser corresponsal..no diguis k t'avorreixes kja sabem k et fa ilusiooo!
Pere es diu laltre d peresipomes? segur? xDD
a cuidarse!
Carai si s'envien corresponsals i tot! Un corresponsal que anava una mica atabalat amb tanta gent, però un corresponsal al cap i a la fi. Haurem de prendre nota d'això.
Molt i molt malament això de no venir a la Patum!
Recordo la cara que vas fer quan vas veure'ns a l'Anna i a mi amb una samarreta tres talles gran fins als genolls carregades d'un feix de diars que feia més bulto que nosaltres i corrent cap allí on eres. El que s'ha de fer per entrar gratis al partit! Això si, de diaris pocs en vam repartir perquè de seguida erem al concert del Miquel del Rock aquest. És tot un fenòmen aquest home!
Ei, està bé això que fagis de corresponsal a la capital! XD Però cal dir que la crònica t'ha sortit una mica cara, perquè clar... el corresponsal no volia viatjar de qualsevol manera i va tornar amb l'ave a casona.
Apa cuide't i renovet el carnet Jove d'una vegada!
Publica un comentari a l'entrada