Es precisa socorrista
pels dies 10, 11 i 12 de juliol
Per més informació envieu un correu electrònic
pels dies 10, 11 i 12 de juliol
Per més informació envieu un correu electrònic
diumenge, 29 de juny del 2008
dimecres, 28 de maig del 2008
Camp nou
Mentre els meus companys de bloc “Tornarem a lluitar” eren enviats a Linyola a cobrir la informació del concert de la Troba, jo em vaig decidir a dirigim a la capital on es disputava el partit Catalunya- Argentina.
A les 3 i mitja de la tarda el Joan, la Mireia i l’Oriol, van passar per casa a buscar-me i enmig d’una conversa del futur de l’equip de l’Alcoletge i música de fons, començar el meu viatge cap a Barna.
En arribar, i com tota persona no acostumada a la gran ciutat em va envair un estrès que per sort en arribar al camp nou em va desaparèixer, allí havia quedat amb l’Anna i la Laura que van aparèixer amb un bon grapat de diaris per repartir a la gent que anava al partit. La seva predisposició per acabar-los de repartir va anar disminuint fins que van acabar per tirant mes de la meitat, al veure que la gent molts ja el tenien, i els altres n tenien massa interès en els pamflets.... encara que elles van posar tot el seu empeny. jeje
Abans de començar el partit vam anar a escoltar el Miquel del Rock que era un home gran, amb guitarra que tocava les cançons catalanes de sempre, allí també i rondaven els peres i pomes que per cert han tret samarreta al mercat, model únic i exclusiu am una butxaca per col·locar els cubates, cosa indispensable com tothom sap en una samarra.
Pel que fa al partit, Catalunya va plantar cara a una de les millors seleccions com és Argentina, ja que només vam perdre per un gol i a més, per mala sort, de rebot.
Al acabar el partit ens vam dirigir a l’altra banda del camp on una munió de seguidors d’Argentina continuaven la festa i mentre ens dirigíem cap allà la Laura, el Joan, l’Anna i en Jordi van ballar una polca en el túnel, que van aconseguir que la gent s’arreplegués al nostre voltant i quan van acabar es posar a aplaudir.
Ja en camp enemic, vam brinca i saltar amb els argentins que tenen molta festa fins que van fotre’ns fora el de seguretat. Els aficionats argentins es van portar força bé i no va haver-hi incidents de cap tipus.
Quan érem fora es va partir el grup uns van marxar a la patum i els altres vam anar a sopar i després a “l’ovella negra” i a un pub que es diu “com tu”.
L’endemà em vaig aixecar, tard com de costum, tot i els esforços del despertador en fem llevar aviat, cosa que no li vaig consentir i ja al capvespre vaig abandonar la capital aquet cop en un sentiment de resignació i amb ganes de tornar-hi.
Alex Clivillé
Corresponsal bloc “Tornarem a lluitar”
Camp Nou
A les 3 i mitja de la tarda el Joan, la Mireia i l’Oriol, van passar per casa a buscar-me i enmig d’una conversa del futur de l’equip de l’Alcoletge i música de fons, començar el meu viatge cap a Barna.
En arribar, i com tota persona no acostumada a la gran ciutat em va envair un estrès que per sort en arribar al camp nou em va desaparèixer, allí havia quedat amb l’Anna i la Laura que van aparèixer amb un bon grapat de diaris per repartir a la gent que anava al partit. La seva predisposició per acabar-los de repartir va anar disminuint fins que van acabar per tirant mes de la meitat, al veure que la gent molts ja el tenien, i els altres n tenien massa interès en els pamflets.... encara que elles van posar tot el seu empeny. jeje
Abans de començar el partit vam anar a escoltar el Miquel del Rock que era un home gran, amb guitarra que tocava les cançons catalanes de sempre, allí també i rondaven els peres i pomes que per cert han tret samarreta al mercat, model únic i exclusiu am una butxaca per col·locar els cubates, cosa indispensable com tothom sap en una samarra.
Pel que fa al partit, Catalunya va plantar cara a una de les millors seleccions com és Argentina, ja que només vam perdre per un gol i a més, per mala sort, de rebot.
Al acabar el partit ens vam dirigir a l’altra banda del camp on una munió de seguidors d’Argentina continuaven la festa i mentre ens dirigíem cap allà la Laura, el Joan, l’Anna i en Jordi van ballar una polca en el túnel, que van aconseguir que la gent s’arreplegués al nostre voltant i quan van acabar es posar a aplaudir.
Ja en camp enemic, vam brinca i saltar amb els argentins que tenen molta festa fins que van fotre’ns fora el de seguretat. Els aficionats argentins es van portar força bé i no va haver-hi incidents de cap tipus.
Quan érem fora es va partir el grup uns van marxar a la patum i els altres vam anar a sopar i després a “l’ovella negra” i a un pub que es diu “com tu”.
L’endemà em vaig aixecar, tard com de costum, tot i els esforços del despertador en fem llevar aviat, cosa que no li vaig consentir i ja al capvespre vaig abandonar la capital aquet cop en un sentiment de resignació i amb ganes de tornar-hi.
Alex Clivillé
Corresponsal bloc “Tornarem a lluitar”
Camp Nou
dilluns, 26 de maig del 2008
La Troba Kung-Fu a Linyola
Sortida de la base d'operacions direcció a l'aplec per recollir al Clivi i dirigir-nos cap a casa de la Laura per fer el canvi de vehicle. Sorpresa de la nit mega envenat de la Creu roja al genoll del Clivi, almenys n'hi havia per fer 2 mòmies i unes estovalles.
Viatge tranquil fins a ca la Laura. Els mossos estan ficats d'entrada a Lleida. Maneras de vivir a tot drap i arribem al punt de control 1. Canvi de cotxe! Ara si ens dirigim cap a Linyola amb la Laura com a conductora responsable :P
12 €uros de entrada i cap dins. Els de la entrada no semblava que fossin professionals del mon dels concerts perquè ens agafen tota la entrada però quan demanem si després ens la donaran de record... ens al tornen al moment tota sencera... bé som bons nois i no anem a fer reventa :P
Estava bastant buit, dos zones ben diferenciades:
Eva no penjo la foto pornogràfica no fos cas que tanquin el blog per pornografia :P Però no descarto més endavant penjar-la en un post dedicat a l'exhibicionisme que molt cops presenciem per on anem.
Viatge tranquil fins a ca la Laura. Els mossos estan ficats d'entrada a Lleida. Maneras de vivir a tot drap i arribem al punt de control 1. Canvi de cotxe! Ara si ens dirigim cap a Linyola amb la Laura com a conductora responsable :P
12 €uros de entrada i cap dins. Els de la entrada no semblava que fossin professionals del mon dels concerts perquè ens agafen tota la entrada però quan demanem si després ens la donaran de record... ens al tornen al moment tota sencera... bé som bons nois i no anem a fer reventa :P
Estava bastant buit, dos zones ben diferenciades:
- Barra, mai es pot deixar que caigui. Corre el rumor que un dia en va caure una i la feinada que va haver a plantar-la. Des d'aquell dia sempre es fiquen els mes altruistes a aguantar-la per que d'altres puguin gaudir del concert i anar a beure quan vulguin sense patir que hagi caigut la barra.
- Concert: Poca gent, però no va ser impediment perquè ens ho passéssim bé.
Eva no penjo la foto pornogràfica no fos cas que tanquin el blog per pornografia :P Però no descarto més endavant penjar-la en un post dedicat a l'exhibicionisme que molt cops presenciem per on anem.
divendres, 23 de maig del 2008
Tornem a la carrega!
Bé després de tants dies sense actualitzar...
Actualitzem! PAM! això ja ho tenim!
El cap de setmana passat Festa Major de Tarrega. Divendres Obrint Pas. I dissabte cap a Guissona als quarts de segle.
Bé avui actualització curta. Per que no us agafi així de cop :P
Actualitzem! PAM! això ja ho tenim!
El cap de setmana passat Festa Major de Tarrega. Divendres Obrint Pas. I dissabte cap a Guissona als quarts de segle.
Bé avui actualització curta. Per que no us agafi així de cop :P
Subscriure's a:
Missatges (Atom)